REDUCCIO MAMARIA

Reducció mamaria amb cicatriu vertical
Presentem una nova tècnica en la reducció mamaria, la qual ens permet realitzar aquesta minimitzant les cicatrius finals i obtenint una simetria en la posició d’ambdós mugrons. La principal diferència entre la nostra tècnica i la cicatriu vertical de Lejour radica en la col·locació d’ambdós complexos de arèola-mugró al finalitzar el procés quirúrgic una vegada muntades les mames i no mitjançant un disseny previ a la intervenció. Amb això aconseguim una col·locació ideal dels mateixos alhora que ambdós quedin a la mateixa altura un respecte a l’altre, és a dir simètrics en ambdues mames.

Durant molts anys la tècnica clàssica de reducció mamaria ha consistit en la extirpació del teixit glandular i pell segons un disseny de resecció que deixava una cicatriu en forma de T invertida des de la arèola i en tot el solc submamari. Posteriorment, aquesta tècnica va ser modificada pel Dr. Lassus i la Dra. Madelaine Lejour que van dissenyar una tècnica en la qual solament apareixia una cicatriu vertical, des de la arèola al solc. Aquesta modificació va suposar un gran avanç en les tècniques de reducció mamaria però al mateix temps el fet de dissenyar prèviament a la intervenció on col·locar el complex arèola-mugró i extirpar tota aquesta àrea de pell en l’inicií de l’operació quirúrgica, presentava el gran inconvenient que obligava al cirurgià a col·locar el complex arèola-mugró en una posició fixa, dissenyada prèviament, la qual cosa donava de vegades asimetries, i podia produir excessiu sofriment de la pell a l’efectua la sutura i quedar la mama amb massa tensió podent, fins i tot, necrosar el complex arèola-mugró .Amb la tècnica de Lejour ,el complex arèola-mugró de cada mama és posicionava en el lloc dissenyat prèviament i el resultat final , molt freqüentment quedava asimètric.

Amb la nova tècnica desenvolupada per nosaltres, presentada en el Congrés de la Societat Americana de Cirurgia Estètica i publicada en el "Aesthetic Surgery Journal", se soluciona aquest problema, ja que el seu disseny no implica la extirpació prèvia de la pell de la zona on és col·locarà el mugró, sinó que l’emplaçament definitiu del complex arèola-mugró és fa al final de la intervenció, quan la mama ja està reduïda, facilitant variacions de posició i permetent així una millor simetria amb l’altra mama.

Per a això és fa un disseny triangular sent el vèrtex de dit triangle , el lloc on col·locarem el mugró en el lloc desitjat sense cap condicionament previ , una vegada acabada la reducció.

L’objectiu de la nostra tècnica és realitzar una adequada col·locació de la arèola, sense tensió , efectuant el procediment simètricament en ambdós costats sense ser condicionat pel disseny i la consegüent extirpació de la pell que s’efectua amb la tècnica de Lejour.

En cap dels casos tractats amb aquesta nova tècnica és va observar cap complicació en el complex arèola-mugró ni asimetria, com ocorria antigament, obtenint molt bons resultats postoperatoris.

Les pacients intervingudes amb aquesta tècnica aconsegueixen així un resultat estètic més satisfactori que amb les tècniques anteriors i obtenen una major simetria de les mames amb un resultat final molt mes harmònic.