RECONSTRUCCIÓ MAMARIA

En la nostra opinió, la reconstrucció mamaria millor és aquella que es realitza amb teixit propi i per això utilitzem una modificació de la tècnica de Michel Drever utilitzant el penjoll abdominal format per pell del abdomen de sota llombrígol unida a un múscul abdominal que passem per sota de la pell i la fem sortir per la paret toràcica donant-li forma de mama.

A nivell del abdomen, la cicatriu que queda i la quantitat de pell que llevem és la mateixa que llevaríem quan fem una cirurgia estètica del abdomen, és a dir quan fem una abdominoplástia estètica, per això procurem que la cicatriu quedi en forma d'U i quedi coberta per la roba interior amb una reconstrucció abdominal molt bonica en forma de rellotge de sorra, igual que quan fem una abdominoplástia estètica.

Amb aquesta el·lipse de pell unida al múscul recte-abdominal que tunelizem per sota de la pell i trèiem a nivell del tòrax, fem una mama en forma de gota que té la mateixa forma que una mama natural i no necessita cap tipus de pròtesi. Amb aquesta tècnica aconseguim un molt bon resultat estètic.

Després al cap de dos o tres mesos, fem alguna cirurgia per a d’igualar les dues mames, com pot ser la liposucció de la mama reconstruïda o una pèxia o una petita plicatura en la mama sana per a aconseguir elevar-la si és que estava caiguda. També reconstruïm el complex arèola-mugró perquè el resultat estètic sigui satisfactori.

Utilitzant aquesta tècnica veiem que les pacients se senten guarides i s’obliden de la seva mastectomia i del subjectador amb la seva pròtesi externa.

Hi ha alguns casos, en dones molt joves que tinguin paret abdominal amb molt poc greix, o que tinguin moltes cicatrius o per altres causes, que hem d’utilitzar altres tècniques com són la col·locació d’un expansor o la utilització d’un múscul de l’esquena.