PEXIA MAMARIA

En aquelles dones que presenten ptosis mamaria, és a dir quan el mugró està per sota del solc submamari indiquem una tècnica d’elevació de la mama denominada pèxia mamaria. Aquesta tècnica consisteix a realitzar un disseny d’incisions idèntic a les utilitzades en la reducció mamaria, el que ens permet realitzar-lo amb un resultat de cicatrius mínimes, solament una cicatriu vertical i altra periareolar.

Però en aquest cas no realitzem la resecció de teixit glandular, sinó que remodelem aquest per a aconseguir una mama plena, juvenil i elevada. La principal novetat consisteix que la forma i el pes de la mama no és suportat per la pell com en les tècniques clàssiques amb cicatriu en T invertida, si no que el pes és suportat per punts que es donen de les estructures glandulars que conformen la nova estructura de la mama i el múscul pectoral. Això permet que les cicatrius no es distenguin i que la mama romangui en el seu lloc.

De la mateixa manera, utilitzem la nostra tècnica d’emplaçament del mugró en la part final de la cirurgia. Amb la nova tècnica desenvolupada per nosaltres, presentada en el Congrés de la Societat Americana de Cirurgia Estètica i publicada en el "Aesthetic Surgery Journal", el disseny no implica la extirpació prèvia de la pell de la zona on es col·locarà el mugró, sinó que l’emplaçament definitiu del complex areola-mugró es fa al final de la intervenció, quan la mama ja està elevada, facilitant variacions de posició i permetent així una millor simetria amb l’altra mama.

Per a això es fa un disseny triangular previ a la intervenció, sent el vèrtex de dit triangle on col·locarem el mugró en el lloc desitjat sense cap condicionament previ una vegada acabada la pèxia. L’objectiu de la nostra tècnica és realitzar una adequada col·locació de la arèola, sense tensió , efectuant el procediment simètricament en ambdós costats sense ser condicionat pel disseny i la consegüent extirpació de la pell que s’efectua amb la tècnica de Lejour i d’altres.

En cas que durant la intervenció , la mama quedi molt buida , s’associa a la tècnica de la pèxia la col·locació d’una pròtesi d’augment en la mateixa cirurgia, utilitzant uns globus medidors que ens permetin triar la mida de la pròtesi mes adequat a cada cas en concret.

Amb els tres elements anteriors, la cicatriu vertical amb col·locació final del mugró, la sutura de les estructures glandulars al múscul pectoral i la col·locació de pròtesi d’augment si cal, aconseguim molt bons resultats estètics en les pèxies mamaries, així com uns resultats duradors.