CIRURGIA DE LA MIRADA
Tractament integral Expressió del rostre
En la valoració completa del rostre es considera
de gran importància l’aspecte de la mirada;
una mirada d’aspecte cansat no depèn solament
de la presència de borses o d’un excés
de pell en les parpelles.
Són molts els aspectes que desllueixen o poden
"envellir" la nostra mirada, l’expressió
del nostre rostre. Així, és de gran importància
la forma i posició de les celles (unes celles
caigudes i corbades cap avall, donen un aspecte de tristesa),
l’entrecella amb dues arrugues verticals molt
pronunciades (dóna aspecte de mal geni), la parpella
superior amb molta pell (dóna aspecte de vista
cansada i a més dificulta l’obertura completa
dels ulls a causa de aquesta blefarocalasia generant
una mirada poc lluminosa, trista). L’excés
de greix (borses) en la parpella inferior indica la
falta de somni, o l’excés de vida nocturna.
Un ull semitancat amb un eix cap avall associat a arrugues
en el cant extern, de forma radial (potes de gall),
col·labora també a donar aquest aspecte
trist, d’envelliment.
Novetat: Tractament integral de la
mirada. És per això que es te que tractar
aquesta zona d’una forma global, analitzant cadascun
dels apartats, però planificant un tractament
conjunt de tots ells. Nosaltres presentem la nostra
tècnica amb una sola incisió en la parpella
superior, que queda amagada en el plec palpebral. Des
d’aquest abordatge, podem tractar la caiguda de
les celles, el frunziment de l’entrecella , les
borses, l’excés de pell de les parpelles,
les potes de gall i el tractament de l’eix de
l’ull. Tot això, amb l’objectiu d’aconseguir
un rejoveniment global de tota la regió i aportar
joventut i lluminositat a la mirada.
La novetat en aquest tractament integral en el nostre Institut és que
mitjançant una sola incisió en la parpella
superior, amagada en el solc palpebral, i una altra
en la conjuntiva de la parpella inferior podem tractar
totes aquestes estructures.
Tècniques quirúrgiques
Devem valorar a cada pacient de forma individual i personalitzada,
establint les necessitats personals en cada cas. A continuació
descrivim en grans trets les tècniques quirúrgiques
més utilitzades dintre del context global de
la cirurgia de la mirada. Blefaroplàstia superior
A aquest nivell es realitza una extirpació
de l’excés de pell en forma el·líptica,
de manera que la cicatriu coincideixi amb la vora superior
del tars de la parpella superior. Amb això, la
cicatriu coincideix amb el plec palpebral i no es nota.
Respecte a les borses grasses han d’extirpar-se
si existeixen tant la interna com la mitjana, però
en la borsa mitja, som molt conservadors en la seva
resecció ja que una extirpació excessiva
de la mateixa genera un aspecte esqueletitzat de l’ull.
Blefaroplàstia inferior
Nosaltres realitzem la blefaroplàstia inferior
per via transconjuntival, és a dir a través
de la mucosa de la parpella inferior sense realitzar
incisió en la pell. Amb això, evitem cicatrius
cutànies en la parpella inferior. Col·loquem
una lentilla de protecció sobre l’ull que
eviti qualsevol lesió sobre la còrnia
i accedim a les borses grasses a través de la
mucosa, sempre entrant per sota del cartílag
tarsal inferior per a no danyar-lo. Una vegada localitzades
les tres borses grasses, es realitza la extirpació
de les mateixes. En ocasions pot utilitzar-se l’excés
de greix en la borsa interna per a traslladar-lo a la
zona deprimida típica de la línia de les
ulleres o "tear trough" si la pacient presenta
aquesta depressió.
Evitem en tots els casos l’actuació sobre
la resecció de pell i el múscul orbicular
de la parpella inferior per a evitar l’exposició
de la esclera i l’aparició d’un "ull
rodó". Quan apareix un excés de pell
en la parpella inferior es realitza una resecció
de la mateixa mitjançant una petita incisió
sota les pestanyes per via externa però sense
seccionar mai el múscul orbicular, és
a dir, extirpem les borses de greix per via transconjuntival
i l’excés de pell per via externa, solament
quan hi ha molt excés de pell, però sent
sempre molt conservadors.
Elevació de l’eix de l’ull
En aquells pacients que presenten un eix de l’ull
amb un angle de 0º o negatiu es fa necessari l’elevació
d’aquest eix per a rejovenir la mirada. Això
ho aconseguim mitjançant una tècnica denominada
Cantopèxia. Realitzem una cantopèxia conservadora,
mitjançant una suspensió del lligament
cantal extern de l’ull. Actuem sobre la seva part
superficial laxa mitjançant un punt de sutura
que s’ancora al periosti del vorell orbitari extern.
Aquest punt és intern i no és visible
des de l’exterior i tot això ho efectuem
des de la incisió practicada en la parpella superior.
Músculs corrugadors i procerus
Realitzem un abordatge dels mateixos des de la incisió
de la parpella superior en el context de la blefaroplàstia
superior. Cal una dissecció molt delicada per
a no danyar els nervis supraorbitari i supratroclear.
Una vegada localitzats, es realitza una miectomia parcial
dels mateixos (extirpació d’una porció).
Amb això aconseguim una entrecella neta amb una
relaxació de les arrugues de l’expressió
i una major lluminositat en la zona interciliar, tot
des de la incisió de la parpella superior.
Elevació de la cua de la cella
Si en una pacient la cua de la cella es troba
deprimida podem elevar-la mitjançant una suspensió
de la mateixa. Per a això, i des de la incisió
de la parpella superior, desinsertem el retinacle suspensor
de la cua de la cella i suturem el parènquima
d’aquesta al periosti del vorell orbitari extern
en la seva porció mes superior tenint la precaució
de fer-lo de manera profunda perquè no es noti
externament.
Potes de gall
Per al tractament de les arrugues en el cant extern
de l’ull, el mètode que millor resultats
aporta és l’aplicació de toxina
botulínica (Vistabel,Botox) de forma radial fent
un triangle amb base externa i aplicant 20 unitats del
producte en cada costat. També apliquem 5 unitats
en la cua de la cella sota la mateixa, que produeix
l’efecte d’elevar l’espai extern de
la cella al rebaixar la contracció del múscul
orbicular en aquesta zona.
|
|
Desglossem en els següents apartats cadascun
d’aquests elements, però sempre tenint
en compte que és el seu conjunt i no cadascun
d’ells per separat el que determina l’aspecte
general de la mirada d’una persona:
Cella
A aquest nivell, referit a la dona, es té en
compte l’orientació de la mateixa i la
seva posició relativa respecte al vorell ossi
de la orbita. En concret, té gran importància
el terç extern de la mateixa o "cua de la
cella". La seva posició ideal en la dona
es localitza lleugerament per sobre del vorell orbitari
extern. Aquesta posició de la cella està
determinada per l’acció antagonista de
dos músculs: El múscul frontal eleva la
porció externa de la cella. • La contracció
del múscul orbicular de les parpelles deprimeix
la cella.
L’equilibri de forces entre ambdós músculs
determina la posició de la cua de la cella, un
predomini de força del múscul orbicular
o un defecte en la força del múscul frontal
genera una caiguda del terç extern de la cella.
Quan el terç extern de la cella està deprimit
i no apareix lleugerament per sobre del vorell orbitari,
genera un aspecte trist i envellit en la mirada.
Entrecella
La zona de l’entrecella es caracteritza per ser
una de les zones amb més expressió de
la cara. Això és a causa de l’acció
de contracció i relaxació dels músculs
corrugadores i el múscul procerus que al contreure’s
generen dit frunziment. La contracció i relaxació
d’aquests músculs al llarg de la vida i
la "costum" en el seu ús, generen l’aparició
de les dues línies verticals o arrugues de l’expressió
a nivell de l’entrecella que poden ser permanents.
L’entrecella juvenil es caracteritza per ser "neta",
és a dir sense arrugues i llisa, en canvi la
presència d’arrugues en aquesta zona i
una contracció muscular mantinguda dóna
un aspecte envellit.
Eix de l’ull
Podem traçar una línia imaginària
que va des del cant intern de l’ull al cant extern.
Aquesta línia determina el que denominem l’eix
de l’ull. Aquest eix varia el seu angle respecte
a l’horitzontal al llarg de la vida d’una
persona evolucionant de la següent manera: •
Eix elevat 10º cap amunt respecte a horitzontal:
Típic de persona jove. • Eix a 0º
respecte a l’horitzontal: Típic en persona
de mitjana edat. • Eix a -10º respecte a
l’horitzontal: Típic de la vellesa.
Segons les dades anteriors veiem que un eix lleugerament
elevat respecte a l’horitzontal és característic
de la persona jove i confereix lluminositat i joventut
a la mirada, en canvi si és negatiu, genera una
aparença envellida.
La variació d’aquest eix amb l’edat
és a causa de l’estructura anatòmica
del cant extern. Aquest cant manté la seva posició
per la presència d’un lligament denominat
lligament cantal extern, existeix altre lligament en
el cant intern. El lligament del cant extern és
rígid en la seva estructura profunda, però
en la seva porció superficial és laxa,
de tal manera que amb el pas dels anys perd tensió
de manera progressiva i l’eix de l’ull va
variant el seu angle, el que genera l’envelliment
de la mirada. Aquest descens sol anar acompanyat d’excés
de pell en aquesta zona i caiguda de la cella.
Borses de greix intraorbitari
El globus ocular a nivell intraorbitari està
envoltat de greix, que té una funció fonamental
en la protecció de l’ull així com
la de permetre un adequat funcionament dels músculs
que ho mobilitzen. Aquest greix està continguda
dintre de l’òrbita per uns envans fibrosos.
Quan envellim, aquests envà fibrosos van perdent
la seva turgència, de tal manera que aquest greix
tendeix a prolapsarse i per tant es nota externament
en les parpelles. En el superior apareixen dues borses
de greix denominades interna i mitja, a nivell extern
es troba la glàndula lacrimal, i en la parpella
inferior apareixen tres borses, interna, mitjana i externa.
Excés de pell en la parpella superior
Amb el pas dels anys en la parpella superior
es produeix laxitud cutània que genera l’excés
de pell típic de l’edat avançada,
al que es pot afegir la presència de borses grasses
en el mateix. La parpella juvenil no presenta pell redundant
ni protrusió de borses grasses.
Excés de pell en la parpella inferior
En la parpella inferior amb l’edat apareix en
ocasions un excés cutani, però a aquest
nivell és molt característic la presència
de borses grasses. L’ull juvenil, presenta una
parpella inferior llisa i turgent, sense presència
de borses de greix.
Arrugues en el cant extern (potes de gall)
La contracció del múscul orbicular, que
és un múscul rodó i a més
està adherit a la pell, genera arrugues que amb
els anys passen a ser profundes i permanents. Es diuen
arrugues d’expressió de forma radial o
potes de gall.
|
