AUGMENT MAMARI

Augment mamari

Augment mamari Augment mamari

Augment mamari

Pacient sotmesa a augment mamari per via axil·lar amb endoscòpia.

És molt freqüent el comentari que la col·locació d'unes pròtesis mamàries és un caprici. Nosaltres, després de molts anys d'estar en una consulta i veure el patiment de les nostres pacients joves amb una hipoplàsia mamària pensem tot el contrari. Quan està indicat, la col·locació d'unes pròtesis mamàries sense danyar el parènquima mamari, ni la sensibilitat ni la lactància, és un acte mèdic dels més agraïts dins de la cirurgia plàstica.

 Nosaltres hem descrit la nostra tècnica d'augment mamari mitjançant incisió a l'aixella i col·locació de les pròtesis mamàries amb endoscòpia en la revista més prestigiosa de la nostra especialitat que és la Plastic and Reconstructive Surgery.

La pròtesi es pot col·locar en el pla subfascial o submuscular depenent del pinching test és a dir del pannicle gras subcutani. Si és menor d'1 cm. s'ha de col·locar submuscular.

Per poder realitzar l'endoscòpia no podem injectar gas sota de la mama com es fa en la laparoscòpia abdominal per crear una cavitat òptica i poder veure i poder treballar. En no poder injectar gas perquè es difondria per tot l'espai subcutani, vam dissenyar un retractor endoscòpic que fabrica la casa Snowden Pencer (USA) i que es diu "Serra Renom Endoscopic Retractor System" i del qual tenim 5 patents als Estats Units.

Serra-Renom Endoscopic Swivel Retractor System.
Mitjançant aquesta tècnica aconseguim col·locar l'implant mamari en el pla subfascial o submuscular mitjançant una incisió horitzontal en el plec més alt de l'aixella, amb la qual cosa la cicatriu queda amagada. La butxaca ho fem completament adequat a la mida de la pròtesi controlant mitjançant l'endoscòpia i així la pròtesi no gira ni es desplaça.

En no fer la cicatriu periareolar, no toquem el teixit glandular mamari, no s'altera la lactància ni la sensibilitat i tampoc està en contacte la pròtesi amb els gèrmens de la mama amb la qual cosa l'índex de probabilitats que es generi un biofilm és baix , i així l'índex de càpsula mamària és mínim.

En realitzar la cicatriu en l'aixella, darrere del múscul pectoral major i davant del múscul dorsal ample, al plec horitzontal més alt, amagat de l'aixella, la cicatriu no es fa visible.

En l'actualitat s'està divulgant la incisió en el solc submamari que és una tècnica molt antiga, la primera que es va utilitzar per a l'augment mamari. Això és així perquè a USA les demandes estan a l'ordre del dia. Si el cirurgià col·loca la pròtesi per via periareolar i la pacient la vol denunciar referint pèrdua de sensibilitat en l'arèola, no hi ha manera de demostrar el contrari. A més no ens agrada alterar el parènquima mamari per introduir la pròtesi. Amb la tècnica axil·lar, a cegues, té moltes complicacions ja que no es controla la dissecció ni la butxaca muscular (la pròtesi es pot desplaçar), ni el  sagnat. La cicatriu submamari, en pacients amb molt poc pit, que són les que requereixen la col·locació de pròtesis, és molt evident, moltes vegades antiestètica. Per això la nostra tècnica d'augment mamari per via axil·lar, controlant totalment el nostre abordatge mitjançant endoscòpia, no altera el parènquima mamari i la cicatriu està amagada en un plec de l'aixella.