ANESTÈSIA

•   anestèsia local
•   anestèsia local més sedació
•   anestèsia loco-regional
•   anestèsia general

A causa de ser pacients sans amb bon estat general, podem adequar l’anestèsia a cada cas.

És molt important efectuar les proves preoperatòries següents: analítica i proves de coagulació, radiografia de tòrax i electrocardiograma. Si existeix alguna irregularitat, ho estudiem pertinentment.

Els avanços farmacològics permeten la utilització de fàrmacs d’acció curta amb un molt bon monitoratge del pacient.

Nosaltres som partidaris de l’ús del Midazolam, que és un tranquil·litzant menor, de vida curta, que no es fixa en greixos, i que té un antídot que és el Anexate, amb la qual cosa podem tenir molt ben monitòrizat al pacient. Per a evitar el dolor, a més de la infiltració amb anestèsics locals de baixa toxicitat com la Lidocaina, podem utilitzar analgèsics hidrosolubles com el Afentanil, que també té un antídot que és el Naloxone. També disposem d’anestèsics generals d’acció molt curta, que podem utilitzar sense intubació, amb màscara laríngia, com el Propofol.

En tots aquests casos el pacient està en el quiròfan, amb un anestesista, i amb control cardíac i de la pressió de saturació d’oxigen, perquè encara que són procediments que poden realitzar-se en hospital de dia, volem tenir totes les mesures de seguretat i no córrer riscos innecessaris.

Prenent totes aquestes precaucions, els riscos anestèsics són mínims.